A l'agost canviem ritmes. Dormim una mica més, mengem diferent, passem més temps amb els nostres, viatgem, sortim, fem coses que durant l'any no sempre podem fer. I també podem deixar una mica de banda l'entrenament. I no passa res. El cos no perd en dues setmanes tot allò que hem construït durant mesos. De fet, alguns estudis han observat que períodes curts sense entrenament no necessàriament comprometen les adaptacions aconseguides a llarg termini.

Això no vol dir que durant les vacances hàgim de deixar de cuidar-nos. Moure'ns, caminar, nedar, anar en bicicleta, jugar amb els nens o simplement mantenir-nos actius continua sent una bona manera de cuidar el cos. Però també és saludable fer altres coses, relacionar-nos amb persones que ens aporten, gaudir d'un àpat diferent o permetre'ns algun excés sense convertir-lo en un problema. La salut també té a veure amb això.

I després hi ha qui arriba al setembre pensant: ara sí, ho faré tot. Sobretot si durant l'any no ha fet gaire exercici. Però començar de cop, amb objectius massa exigents, sovint acaba generant frustració. No cal començar de zero amb tot. Cal començar des d'on ets. Un petit canvi, després un altre. Un objectiu assolit que en permeti un de nou. Perquè avançar no sempre significa fer més; de vegades significa trobar una manera de continuar.